entrevista directe

Ignasi Salvat, expert en teologia moral, matrimonial i social

Ignasi Salvat: "Tothom qui estima coneix i viu amb Déu"

Davant de les noves propostes de llei del Govern Espanyol en matèria de divorci i matrimoni homosexual i de la controvèrsia que aquest fet ha aixecat en l’església vam concertar una entrevista amb Ignasi Salvat, expert en teologia moral, matrimonial i social i tutor de preparació al matrimoni des de fa 30 anys.

Pregunta. En relació al treball que realitzes en els cursos prematrimonials. Quin perfil o perfils de parelles van en aquests cursos?
Resposta. Cada persona és diferent, per tant, cada parella és diferent. Actualment, malgrat això, trobem persones més madures, que, d’altra banda, han viscut més soles i tenen més problemes en la convivencia. També trobem una major presència d'iniciativa femenina en tots els aspectes i un major respecte a la igualtat, encara que desprès l’experiència ens mostra dificultats en la realització d’aquest propòsit.
P. Hi ha un abans i un desprès en les parelles desprès de realitzar el curs? Quines són les carències més freqüents que presenten?
R. El curs és positiu en el fet que les parelles s'aconsellen i intercanvien experiències entre elles, però un canvi radical crec que és difícil que es produeixi. Generalment, es plantejen noves solucions a conflictos que els poden afectar al llarg de la convivencia com a parella, com per exemple, els contrastos culturals per diferència entre famílies, estudis i, sobretot, les noves parelles creades per la immigració i formades per persones de diferent religió.
P. Com veu l’Església Catòlica aquestes unions entre religions? Quina és la regulació que en fa?
R. Aquest tema presenta dues vessants: l'humà que té en compte que la parella s'entengui i tingui una preparació en comú, i el jurídic on l'Església demana un permís especial per un enllaç entre un catòlic i una persona d'altri religió. Ara bé, si a més aquest membre de la parella, no-catòlic, tampoc és cristià cal concienciar pels majors problemes d’entesa que poden aparèixer, sobretot en religions tan conservadores com la musulmana. La clau està en ser prou intel·ligent per respectar la cultura del altre i acceptar-ne els costums i les creences sense jutjar-lo contínuament per l'exercici de la seva fe.
P. Com ha de viure la sexualitat un matrimoni catòlic?
R. Des de l'afectivitat; el cos expressa el cor. La parella viu etapes en aquest aspecte; la primera és la més fogosa, desprès l'experiència acumulada i la mutua compaginació sense tabús protagonitzen la sexualitat de la parella. I, finalment, en els últims anys de vida la sexualitat baixa, i pot existir perfectament en passejar agafats de la mà.
P. Algunes veus diuen que l'Església hauria d'adaptar-se a les noves necessitats que té la societat, i obrir la mà a les noves formes de convivència, quina opinió et mereix aquest fet?
R. No es pot demanar al papa, un home de 78 anys, que beneeixi parelles de fet. Però els que formen part de l'Església com a comunitat cristiana entenem aquesta unió perquè tothom qui estima coneix i viu amb Déu. Personalment, m’he trobat casos en que es millor una convivencia anterior perquè sinó es corre el risc al fracàs.
P. Per a algunes parelles, el matrimoni ha deixat de ser una institució i prefereixen unir-se sense la formalitat de la unió religiosa. Quines creu que en són les raons?
R. Primerament, el dubte al futur; es veuen molts casos de parelles modèliques que acaben trencant, però no s’ha de ser partidari de provar l’altre persona sinó que cal anar a conviure amb compromís. I en segon cas, hi ha persones que no creuen que per estimar-se calgui la formalitat d'un paper, normalment, gent que ha tingut una experiencia equivocada amb la religió.
P. El passat 6 d'abril es va aprovar la reforma del codi Civil en matèria de divorci, reduint el temps de resolució fins els dos mesos. Creus que amb aquesta agilitació, augmentarà el nombre de divorcis? Trobes alguna solució?
R. A la llarga les estadístiques no donen aquests resultats; a França que és un model semblant i un país molt liberalt no ha existit pas aquest augment. Aquesta llei, tot i ser massa unilateral, dóna més estabilitat a parelles amb problemes que es poden plantejar les coses amb més tranquil·litat. Que hi ha parelles que al segle XIX no es separarien i ara ho facin si que passarà però és positiu, sobretot de cara a la dona que ha viscut en esclavatge i això porta que pugui defensar més la seva igualtat. De totes maneres, dels divorcis que es produeixin no en tindrà la culpa la llei sinó que serà culpa de la preparació al matrimoni i de la seriositat i profunditat humana d'aquesta. Davant de les estadístiques de divorcis cal veure les causes i conseqüències, jutjar i propasar un projecte de matrimoni que es basi en la solidaritat, l’afectivitat i el rebuig a la instal·lació d’una rutina de parella.
P. La doctrina oficial de l'Església no considera apropiat l'ús del terme matrimoni per referir-se a la unió entre homosexuals, que en penses?
R. El que s'hauria d'haver legalitzat és l' unió homosexual com a institució diferent amb els mateixos drets que el matrimoni.El matrimoni és la relació complementària home-dona i s'ha d'acceptar que són coses diferents.
P. Recentment,el Parlament de Catalunya ha aprovat l'adopció per part de parelles homosexuals. Què hi té a dir l'Església? Que opina personalment com a jesuïta?
R. El que cal tractar no és el dret dels homosexuals a tenir fills, sinó el dret dels nens a tenir present la funció pare-mare. Perquè una parella homosexual pugui adoptar cal que tingui una gran capacitat pedagògica per donar al nen l'estabilitat que li suposa el paper pare-mare. Hi ha parelles homosexuals, sobretot lesbianes, que la tenen aquesta capacitat i és llavors quan el nen pot estar inclós millor que amb una parella pare-mare que tinguin altres carències.
P. Creu que la línia que seguia Rouco Varela envers a les relacions de parella han tingut alguna relació amb el canvi de presidència de la Conferència Episcopal? Creus que Benet XVI introduirà canvis en aquesta doctrina?
R. Si i, també, per altres temes com la problemàtica nacionalista amb Catalunya o Euskadi. Rouco Varela és un home de temperament gallec però dur i conservador. D'altra banda, sobre Ratzinger he de dir que és molt intel·ligent i com alemany és una persona oberta però ha tingut que estar al costat d'un papa polonés provinent d’una societat més tancada en moral sexual.