Monday, July 18, 2005

Novetats sobre l' ÚLTIMA HORA xDxD

Tinc una bona notícia i una dolenta; la bona és que les entrevistes van quedar aprovades i la dolenta que no em va entregar les correccions via e-mail...això significa que no puc introduïr al blog les entrevistes que us anunciava. Bé, si que podria però em duria molta feina i com que de feina ja en tinc i ja he finalitzat i aprovat l'assignatura...no ho faig xDxD
Així, en aquest blog us queda l'exemple de com no es fa una entrevista, i de com es fa una super crònica de Sant Jordi. Salutacions, futurs aspirants a periodistes :DxDDDDDDDDDDDDDDDD

Wednesday, May 25, 2005

PATUM (25 al 29 de Maig)

Eiiiiiiii ja és el dia!!! Avui no és un dimecres qualsevol, des de Barcelona ho pot semblar però no ho és pas: Avui és Patum!!sisisisi!!! per fi!!!!! :). Bé, segur que hi ha algu que encara no sap que és la Patum o que no entèn quina importància pot tenir una festa d'un poble de 16000 habitants, però cap problema perquè per això em teniu a mi que us ho intentaré resumir una mica, tot i que ja us dic ara que la Patum no es pot explicar, la Patum s'ha de viure (però que no puji tot Barcelona ara que desprès no hi cabem!!!:P)
Cada any en dates de Corpus, a Berga, se celebra la Patum. Qui ens visiti aquests dies i participi en la festa fàcilment s'adonarà de l'immens ventall de sensacions que provoca.
Malgrat tot, amb tant de foc, fum, música i gent que salta i beu pot cometre l'error de només captar-ne això: el sentit festiu, gairebé orgàsmic! Però un bon patumaire sap que la Patum és més que una festa, que és el sentiment de tot un poble posat en cinc dies del calendari i que el valor de la Patum no recau en sortir al carrer a saltar, ballar i beure barreja i mau-mau sense límit.(Les begudes són, també, part de la nostra festa però s'ha de saber que la beguda, si es vol, és un complement que s'ha d'unir a tot Patumaire un cop s'hagi fet un bon salt de Patum i no se'n vulgui participar més fins l'endemà).
El vertader valor de la Patum és l'emoció irracional que desperta en els berguedans, és la participació d'un poble sencer en una festa única que no es pot explicar en paraules per molt que s'intenti. Per això, si voleu saber que és la Patum no llegiu grans manuals, ni demaneu a ningú que us l'expliqui, perquè en aquest cas és ben cert que una imatge valdrà més que mil paraules (sentint-ho molt per Jesus Tuson i el seu llibre, jeje). Ja ho sabeu petits periodistes, atreviu-vos a pujar!! Això si, respecteu la nostra festa perquè si s'espatlla no ens quedarà res igual ni a Catalunya ni en tot el món. ;)

Monday, May 09, 2005

Links

Sunday, May 08, 2005

Una crònica personal :) (redacció pensada per a la seva locució i totalment independent de l'assignatura de gèneres ;) )

. La Patum, festa per excel·lència de Berga, es celebra anualment durant la setmana del Corpus Christi. El ritual, que cada any s'executa a la petita plaça de Sant Pere, converteix Berga en un nus estricte i enfollit de persones, foc, música i dansa. Però, abans d’arribar als dies àlgids de la festa, Berga ja ha començat a viure-la.
El Calendari Cíclic de la Patum s'enceta tres setmanes abans, el dia de l'Ascensió. En aquest dia, que aquest any ha caigut en 8 de Maig, l’Ajuntament s’ha reunit en una sessió plenària per decidir la celebració o la no celebració de la Patum.
A les dotze del migdia la cita ha estat a la plaça Sant Pere. Primerament, a la plaça s’hi ha viscut el moment més emotiu del dia. El so del ball de l’Àliga s’ha pogut escoltar entre els presents com a senyal que aquest any tornarà a haver-hi Patum. Just desprès, a la mateixa plaça, s’ha penjat el primer cartell de les festes. El disseny del qual s’ha escollit en concurs dies abans.
I, finalment, entre la multitud ha aparegut el tabaler preparat per recórrer places i carrers de la ciutat transmetent l’esperada notícia. Durant aquest recorregut, com cada any, el tabaler ha estat acompanyat d’un nombrós grup de berguedans, en especial pares i mares amb nens i nenes de totes les edats. Durant aquest itinerari, tots en un moment o altre han intentat rebre l’honor de donar per uns moments cops de tabal, cops de patum.

Thursday, May 05, 2005

Benvinguts al meu blog de gèneres informatius i interpretatius en premsa,

Benvinguts, aqui hi trobareu els meus treballs en
l'assignatura de gèneres informatius i interpretatius en premsa. Un cop el blog
estigui finalitzat hi trobareu l'entrevista a Ignasi Salvat, i més
endavant, una crònica sobre la celebració del passat Sant Jordi a Berga, la meva ciutat.

ÚLTIMA HORA: Els resultats dels dos tipus d'entrevistes i el perfil no han estat els esperats!! En el moment, en el qual tingui la correcció de la versió aprovada d'aquestes us les oferiré...Mentrestant, podeu gaudir de les antigues però ja us dic per avançat que han estat mereixedores d'un 4 :_____!!!

entrevista directe

Ignasi Salvat, expert en teologia moral, matrimonial i social
Ignasi Salvat: "Tothom qui estima coneix i viu amb Déu"
Davant de les noves propostes de llei del Govern Espanyol en matèria de divorci i matrimoni homosexual i de la controvèrsia que aquest fet ha aixecat en l’església vam concertar una entrevista amb Ignasi Salvat, expert en teologia moral, matrimonial i social i tutor de preparació al matrimoni des de fa 30 anys.

Pregunta. En relació al treball que realitzes en els cursos prematrimonials. Quin perfil o perfils de parelles van en aquests cursos?
Resposta. Cada persona és diferent, per tant, cada parella és diferent. Actualment, malgrat això, trobem persones més madures, que, d’altra banda, han viscut més soles i tenen més problemes en la convivencia. També trobem una major presència d'iniciativa femenina en tots els aspectes i un major respecte a la igualtat, encara que desprès l’experiència ens mostra dificultats en la realització d’aquest propòsit.
P. Hi ha un abans i un desprès en les parelles desprès de realitzar el curs? Quines són les carències més freqüents que presenten?
R. El curs és positiu en el fet que les parelles s'aconsellen i intercanvien experiències entre elles, però un canvi radical crec que és difícil que es produeixi. Generalment, es plantejen noves solucions a conflictos que els poden afectar al llarg de la convivencia com a parella, com per exemple, els contrastos culturals per diferència entre famílies, estudis i, sobretot, les noves parelles creades per la immigració i formades per persones de diferent religió.
P. Com veu l’Església Catòlica aquestes unions entre religions? Quina és la regulació que en fa?
R. Aquest tema presenta dues vessants: l'humà que té en compte que la parella s'entengui i tingui una preparació en comú, i el jurídic on l'Església demana un permís especial per un enllaç entre un catòlic i una persona d'altri religió. Ara bé, si a més aquest membre de la parella, no-catòlic, tampoc és cristià cal concienciar pels majors problemes d’entesa que poden aparèixer, sobretot en religions tan conservadores com la musulmana. La clau està en ser prou intel·ligent per respectar la cultura del altre i acceptar-ne els costums i les creences sense jutjar-lo contínuament per l'exercici de la seva fe.
P. Com ha de viure la sexualitat un matrimoni catòlic?
R. Des de l'afectivitat; el cos expressa el cor. La parella viu etapes en aquest aspecte; la primera és la més fogosa, desprès l'experiència acumulada i la mutua compaginació sense tabús protagonitzen la sexualitat de la parella. I, finalment, en els últims anys de vida la sexualitat baixa, i pot existir perfectament en passejar agafats de la mà.
P. Algunes veus diuen que l'Església hauria d'adaptar-se a les noves necessitats que té la societat, i obrir la mà a les noves formes de convivència, quina opinió et mereix aquest fet?
R. No es pot demanar al papa, un home de 78 anys, que beneeixi parelles de fet. Però els que formen part de l'Església com a comunitat cristiana entenem aquesta unió perquè tothom qui estima coneix i viu amb Déu. Personalment, m’he trobat casos en que es millor una convivencia anterior perquè sinó es corre el risc al fracàs.
P. Per a algunes parelles, el matrimoni ha deixat de ser una institució i prefereixen unir-se sense la formalitat de la unió religiosa. Quines creu que en són les raons?
R. Primerament, el dubte al futur; es veuen molts casos de parelles modèliques que acaben trencant, però no s’ha de ser partidari de provar l’altre persona sinó que cal anar a conviure amb compromís. I en segon cas, hi ha persones que no creuen que per estimar-se calgui la formalitat d'un paper, normalment, gent que ha tingut una experiencia equivocada amb la religió.
P. El passat 6 d'abril es va aprovar la reforma del codi Civil en matèria de divorci, reduint el temps de resolució fins els dos mesos. Creus que amb aquesta agilitació, augmentarà el nombre de divorcis? Trobes alguna solució?
R. A la llarga les estadístiques no donen aquests resultats; a França que és un model semblant i un país molt liberalt no ha existit pas aquest augment. Aquesta llei, tot i ser massa unilateral, dóna més estabilitat a parelles amb problemes que es poden plantejar les coses amb més tranquil·litat. Que hi ha parelles que al segle XIX no es separarien i ara ho facin si que passarà però és positiu, sobretot de cara a la dona que ha viscut en esclavatge i això porta que pugui defensar més la seva igualtat. De totes maneres, dels divorcis que es produeixin no en tindrà la culpa la llei sinó que serà culpa de la preparació al matrimoni i de la seriositat i profunditat humana d'aquesta. Davant de les estadístiques de divorcis cal veure les causes i conseqüències, jutjar i propasar un projecte de matrimoni que es basi en la solidaritat, l’afectivitat i el rebuig a la instal·lació d’una rutina de parella.
P. La doctrina oficial de l'Església no considera apropiat l'ús del terme matrimoni per referir-se a la unió entre homosexuals, que en penses?
R. El que s'hauria d'haver legalitzat és l' unió homosexual com a institució diferent amb els mateixos drets que el matrimoni.El matrimoni és la relació complementària home-dona i s'ha d'acceptar que són coses diferents.
P. Recentment,el Parlament de Catalunya ha aprovat l'adopció per part de parelles homosexuals. Què hi té a dir l'Església? Que opina personalment com a jesuïta?
R. El que cal tractar no és el dret dels homosexuals a tenir fills, sinó el dret dels nens a tenir present la funció pare-mare. Perquè una parella homosexual pugui adoptar cal que tingui una gran capacitat pedagògica per donar al nen l'estabilitat que li suposa el paper pare-mare. Hi ha parelles homosexuals, sobretot lesbianes, que la tenen aquesta capacitat i és llavors quan el nen pot estar inclós millor que amb una parella pare-mare que tinguin altres carències.
P. Creu que la línia que seguia Rouco Varela envers a les relacions de parella han tingut alguna relació amb el canvi de presidència de la Conferència Episcopal? Creus que Benet XVI introduirà canvis en aquesta doctrina?
R. Si i, també, per altres temes com la problemàtica nacionalista amb Catalunya o Euskadi. Rouco Varela és un home de temperament gallec però dur i conservador. D'altra banda, sobre Ratzinger he de dir que és molt intel·ligent i com alemany és una persona oberta però ha tingut que estar al costat d'un papa polonés provinent d’una societat més tancada en moral sexual.

entrevista indirecte

Ignasi Salvat, expert en teologia moral, matrimonial i social
Ignasi Salvat, la veu del sector més progressista de l’Església
Davant de les noves propostes de llei del Govern Espanyol en matèria de divorci i matrimoni homosexual i de la controvèrsia que aquest fet ha aixecat en l’església vam concertar una entrevista amb Ignasi Salvat, expert en teologia moral, matrimonial i social.

L’entrevista va transcórrer dins d’una de les aules de l’edifici central dels jesuïtes a Barcelona, on també imparteix cursos pre-matrimonials des de fa 30 anys. Des de llavors, Salvat afirma que ha augmentat l’edat de les parelles i que nota una major maduresa en elles, tot i que, ens va explicar que, ara presenten més problemes de convivència “perquè molts ja s’han independitzat abans i conserven costums adquirits en la vida de solter”. Malgrat aquests punts de coincidència en les parelles, Salvat va insistir que cada cas és diferent i, envers els resultats que donen aquests cursos, es va mostrar poc convençut de que hi hagi un canvi radical, però va elogiar el fet que “ en els cursos, les parelles poden intercanviar experiències entre si i es plantegen noves solucions a conflictes que abans havien passat inadvertits i contrastos culturals existents que els pot suposar un problema en el futur”.
Aquests contrastos culturals, ens va explicar, que són, sobretot, producte de les noves parelles de diferents religions sorgides de la immigració. “La clau està en ser prou intel·ligent per respectar la cultura de l'altre i acceptar-ne els costums i les creences sense jutjar-lo contínuament per l'exercici de la seva fe”. Salvat, a més, ens va aclarir que l’Església té en compte dos punts de vista en aquestes unions: “el vessant humà de comprensió i preparació en comú i el jurídic on es demana un permís especial per a l’enllaç i la conscienciació de les parelles que l’altre part educarà els fills dins la comunitat catòlica, rebent així els sagraments que això comporta.”

“Tothom qui estima coneix i viu amb Déu”
Si bé, en aquestes unions va presentar una visió “permissiva i tolerant “ de l’Església, alhora de parlar d’altres formes de convivència en la societat actual ens va explicar que no es pot demanar que un papa de 78 anys “ que viu els seus últims anys de vida” beneeixi una parella de fet, si bé, va assegurar que generalment els components de la comunitat cristiana “entenem” aquestes unions sempre que existeixi amor en elles perquè “tothom qui estima coneix i viu amb Déu, seguint així el camí de la paraula de l’evangeli”. Personalment, ens va confessar que hi ha cops que ha vist necessari la prèvia convivència d’una parella per a evitar el fracàs posterior.
Aquestes parelles de fet, va seguir explicant, tenen dues raons d’ésser: “ Hi ha casos on existeix un dubte al futur i una por al fracàs i casos en què no es creu en la formalitat d’un paper per una mala experiència o una visió errònia de la religió”. En el primer dels casos, Salvat defensava una unió “amb compromís” i sense ànim de provar l’altre.
En un dels temes més delicats per a l’Església, la sexualitat, Ignasi Salvat va presentar-la en el matrimoni com “una mútua compaginació per a l’entesa del tema sense tabús entre la parella”. I va partir-la en tres etapes diferenciades : “una primera etapa més fogosa, una segona d’entesa completa i una tercera de tranquil·litat on la sexualitat pot ésser passejar de la mà amb la parella”.

“No s’han de criticar les estadístiques, sinó veure, jutjar i actuar els casos que es presenten”
Més tard, el tema de l’entrevista es va centrar en els nous projectes de llei del govern Espanyol del Partit Socialista (PSOE). Primerament, davant la pregunta sobre el possible augment de divorcis arran de l’agilitació dels tràmits, existent desprès de l’aprovació de la reforma del codi Civil, va dir que no creia que les estadístiques d’anys posteriors donessin la raó a aquesta “creença pesimista”i que, tot i ser “una llei massa unilateral davant la necessària realitat de confiança i compaginació de qualsevol parella”, era positiva perquè possibilitaria una major tranquil·litat de les parelles amb problemes i una major igualtat de cara a la dona i a l’esclavatge a la que ha estat sotmesa al llarg dels segles en el matrimoni. Finalment, Salvat no va donar la culpa dels divorcis a aquesta nova llei sinó a la “falta de seriositat i profunditat humana de la preparació dels matrimonis” i a “l’estancament en la rutina de parella”. D’altra banda, va afirmar que el camí a seguir era veure, jutjar i actuar aquests casos “ proposant un matrimoni basat en la solidaritat i l’afectivitat”.

“ La unió homosexual és una institució amb els mateixos drets però de diferent composició que el matrimoni”
En segon lloc, ens va parlar de la legalització del matrimoni homosexual, que ell veu com “una institució amb els mateixos drets però de diferent composició” i que , per tant, no definiria com a matrimoni sinó com a unió perquè “ el matrimoni és la relació complementària home-dona i s'ha d'acceptar que aquesta complementariatat és diferent que la de dos persones del mateix sexe”.
En la mateixa línia, ens va parlar de la recent aprovació de l'adopció de parelles homosexuals, feta pel Parlament de Catalunya. El jesuita va afirmar que el que hauria de preocupar és la necessitat dels nens a tenir l'estabilitat que els dóna tenir present els diferents papers de pare i mare “perquè una parella homosexual pugui adoptar cal que tingui una gran capacitat pedagògica per donar al nen l'estabilitat que li suposa el paper pare-mare”. Així, Salvat va afirmar que s'hauria de potenciar l'adopció dels matrimonis heterosexuals sense excloure a les parelles homosexuals “vertaderament preparades” per aquesta, “generalment lesbianes amb gran capacitat pedagògica”.
D’altra banda, Ignasi Salvat ens va oferir una reflexió sobre el canvi en la presidència de la Conferencia Episcopal Espanyola i sobre l’elecció del nou papa. Segons ell, la visió del antic president de la conferencia Episcopal, Rouco Varela envers a les relacions de parella i envers la problemática nacionalista de Catalunya i Euskadi va provocar aquest canvi. Per Ignasi Salvat, Rocco Varela és “un home amb temperament gallec però dur i conservador”. I en relació al nou papat va afirmar que creu que el nou papa “és molt intel·ligent i un alemany amb idees més obertes que el seu antecessor, malgrat que la seva anterior experiencia junt a Joan Pau II l’hagi situat en una línia més conservadora”.

Perfil de l'entrevistat: Ignasi Salvat.

Ignasi Salvat té uns valors progressistes dins el conservadurisme de l'Església.
Ignasi Salvat nascut l'1 de Maig de 1931 a Barcelona no va trobar la seva vocació fins dos anys després d'iniciar els seus estudis de química, segons les seves pròpies paraules "encara que tenia motivació per seguir el camí de Jesús, m'agradaven massa les noies".
Abans però, la vida d'Ignasi Salvat transcorria per altres camps; gran aficionat al futbol i simpatitzant declarat del Futbol Club Barcelona va jugar amb el Real Club Deportiu Espanyol durant el periode 1946-1950. Ignasi només tenia 16 anys quan l'invitaren a participar en un campionat a Ginebra (Suïssa). " Era la primera vegada que un equip de la Lliga espanyola de futbol sortia a l'estranger, desprès de la guerra Civil", recorda.
Finalment, però, la seva carrera de futbolista acabà com la de química en la seva iniciació en la teologia i la Companyia de Jesús.
En aquest moment, Ignasi encaminà els seus estudis a la filosofia i la teologia. Acabà aquests estudis doctorant-se en dret canònic a Roma i especialitzant-se en teologia moral, matrimonial i social. I, deixant de banda, la seva vocació, en la mateixa època també cursà diferents cursos de crítica cinematogràfica.
Més tard, els seus estudis el dugueren a esdevindre decà de la facultat de teologia de Sant Cugat, cap provincial dels Jesuïtes a Catalunya (1978-1984), col·laborador de COM Ràdio, vicari adjunt del Tribunal Eclesiàstic, tutor en cursos de preparació al matrimoni i director del centre cinematogràfic Borja de Sant Cugat.
Ignasi Salvat, a més, estigué fortament compromés amb la causa obrera durant la dictadura franquista. Durant aquesta època, va tindre que presentar-se diverses vegades davant dels jutjats de Terrassa acusat d'oferir homilies "massa progressistes". En el marc del judici de Burgos, Salvat, juntament a dos altres jesuïtes, va obrir les portes de la seva església als obrers, aquest fet va costar pena de presó als seus dos companys però a Salvat l'avisaren i va poder amagar-se.
En l'actualitat, segueix una tasca compromesa, en la presidencia de la fundació Lluís Espinal (Cristianisme i Justicia) en honor a aquest jesuita i periodista manresà defensor d'una justicia per a tots, mort a Bolivia el 1980 en mans d'una guerrilla boliviana.

Crònica

Crònica de Sant Jordi a Berga (23 d’abril del 2005)

La tranquil·litat d’un Sant Jordi sense aglomeracions

Sant Jordi, patró de Catalunya i Dia del Llibre i la Rosa és una festa popular, cívica i cultural que es celebra arreu del principat català.
Lluny del gran bullici de vianants, escriptors, mitjans de comunicació, llibres i roses que per aquesta data es concentren a Barcelona, hi ha altres indrets on la festa és més tranquil·la i la gent pot passejar en un ambient quasi familiar entre botiguers de tota la vida i parelles d’enamorats. Aquest és precisament el cas de Berga, capital del Berguedà, situada al bell mig de la comarca; als peus de la serra de Queralt i de cara a la Vall del Llobregat.

Berga, 23 d’ abril, Sant Jordi, dos quarts de deu del matí. Tot just he començat a intuir les cases de Berga a la falda de la Serra del Santuari de Queralt a 5 quilometres de la ciutat, quan arribava a ella amb cotxe, a través de l’eix del Llobregat. Finalment, he recorregut l’últim tram de viatge per un camí envoltat d’arbres, l’ombra dels quals m’ ha acompanyat fins ben entrada a la ciutat. De seguida que he estat en ella, he notat alguna cosa diferent en l’ambient, alguna cosa que m’ ha indicat que no era un dissabte normal. Desenes de balcons engalonats amb la senyera, d’altres amb l’estelada delataven que era un dia festiu. Malgrat tot, res encara deixava clar de quina festivitat es tractava. Per esbrinar-ho, de no conèixer la data del calendari, hauria hagut d’arribar al centre més comercial de la ciutat.

Berga, 23 d’abril, Sant Jordi, dos quarts d’onze del matí. Fa una estona que he començat a donar voltes per la ciutat. Primerament, exceptuant els balcons, en els carrers més cèntrics no semblava que passés res fora del normal; gent gran petant la xerrada, parelles passejant, famílies amb nens aprofitant el sol del matí de dissabte, gent de compres... però res feia pensar el que passava al carrer Major, al centre antic de la ciutat. De fet, ni en zones cèntriques com el Passeig de la Pau o el Vall, on el que si que hi havia era el mercat setmanal a arrebossar de gent, he trobat masses senyals de la festivitat, excepte algunes persones que sostenien una rosa o un ram, mentre passejaven amunt i avall de parada en parada, i alguns curiosos amuntegats a l’entrada d’una llibreria.

Berga, 23 d’abril, Sant Jordi, onze del matí. Un cop fet el recorregut pel mercat setmanal, he encaminat el meu camí escales amunt direcció a l’ajuntament, ha estat llavors quan he arribat a la plaça de Sant Pere, plaça emblemàtica de la ciutat que acull la Patum, la festa berguedana per excel·lència, durant el Corpus Christi. En aquesta plaça ja he trobat indicis del dia que érem; algunes parades de roses començaven a sovintejar amb parades plenes de llibres per a totes les edats. Una de les primeres parades que m’ ha cridat l’atenció ha estat una que venia les roses a 2’5 euros, m’ha sobtat aquesta parada pel preu tan econòmic del que gaudien els seus clients, però de seguida m’he adonat que en ella no pretenien fer negoci. Tots els diners que es recollien venent-hi roses eren per a l’Escola Santa Maria de Queralt, escola per a nens discapacitats. Un cop m’he adonat d’aquesta realitat, m’he fixat que, en efecte, dos dels tres venedors d’aquesta eren nois amb síndrome de Down. Les roses que venien no eren les més boniques de la plaça però, sens dubte, les més solidàries.

Berga, 23 d’abril, Sant Jordi, dotze del migdia. Endinsada entre parades i llibreries pel carrer Major, carrer comercial i dels més típics de Berga, he pogut contemplar la gent amuntegada buscant un llibre que comprar o comparant la frescor de cada una de les roses per elegir la més vermella, la més flairosa o , simplement, la més econòmica.

Berga, 23 d’abril, Sant Jordi, tres quarts d’una del migdia. M’he acostat a una de les parades, en aquest cas, perquè eren gent coneguda; la gent de primer de Batxillerat del Centre Doctor Saló de Berga que com cada any han posat totes les seves esperances del viatge de final de curs en la venda de roses i punts de llibre. Les roses es venien a 3 euros i els punts de llibre, completament artesans de mans de la gent del Centre, alguns més maldestres que altres, 50 cèntims. En aquell moment, un nen s’ha acostat encuriosit pels dibuixos d’alguns dels punts de llibre i, desprès de molt mirar-s’ho, n’ha agafat un amb un intent de dibuix manga no massa aconseguit, la seva mare se’l ha mirat amb cert desacord però al final ha acabat cedint-li els cèntims.

Berga, 23 d’abril, Sant Jordi, la una de la tarda. Aviat he sigut al capdamunt del carrer Major, de fet el passeig entre parades amb un pas normal no hagués durat més de 10 minuts però, en un dia així, es inevitable fer parada en tota i cada una de les parades i paradetes que et vas trobant pel camí. Tot i que, la majoria no són més que un munt de llibres apilats en un entaulat o el mateix entaulat amb unes quantes roses repartides per tot ell. Perfecte per mirar, comparar, triar i comprar sense més preàmbuls. Només et pot arribar a distreure alguna parella d’enamorats que passegen més acaramel·lats que un dia qualsevol o un ram de roses de diferents colors: blaves, grogues, negres... que destaquen entre mig del vermell majoritari.

Berga, 23 d’abril, Sant Jordi, tres quarts de dues de la tarda. Un cop emprés el camí de tornada cap a la Plaça Sant Pere es nota quina hora és. La gent ha començat a desfilar cap a casa i cada cop hi ha hagut menys afluència de gent tafanejant per les parades. Solament gent amb presses, acabada de plegar de la feina, a la recerca de la rosa o del llibre per a poder anar a dinar a casa.

Berga, 23 d’abril, Sant Jordi, un quart de tres de la tarda. Ja no ha quedat ningú pels carrers de Berga. La gent a aquesta hora està a casa dinant, al parar-me a parlar amb un venedor m’ha confessat que a la tarda esperen la mateixa afluència de gent viscuda fins ara, però que les vendes que no hagin fet aquest matí difícilment es faran en tota la tarda. La tarda, així, estarà dedicada al passeig i la contemplació entre parades de roses i llibreries en un carrer on cada pas que fem ens recorda una altre festivitat; cada una de les rajoles del terra recorden a figures i símbols de la Patum, llavors si que aquest tranquil poble viurà el trasbals de les aglomeracions però, mentrestant, la tranquil·litat i la monotonia són el dia a dia de Berga, encara que sigui una festa tan popular com Sant Jordi.