Ignasi Salvat, expert en teologia moral, matrimonial i social
Ignasi Salvat, la veu del sector més progressista de l’Església
Davant de les noves propostes de llei del Govern Espanyol en matèria de divorci i matrimoni homosexual i de la controvèrsia que aquest fet ha aixecat en l’església vam concertar una entrevista amb Ignasi Salvat, expert en teologia moral, matrimonial i social.
L’entrevista va transcórrer dins d’una de les aules de l’edifici central dels jesuïtes a Barcelona, on també imparteix cursos pre-matrimonials des de fa 30 anys. Des de llavors, Salvat afirma que ha augmentat l’edat de les parelles i que nota una major maduresa en elles, tot i que, ens va explicar que, ara presenten més problemes de convivència “perquè molts ja s’han independitzat abans i conserven costums adquirits en la vida de solter”. Malgrat aquests punts de coincidència en les parelles, Salvat va insistir que cada cas és diferent i, envers els resultats que donen aquests cursos, es va mostrar poc convençut de que hi hagi un canvi radical, però va elogiar el fet que “ en els cursos, les parelles poden intercanviar experiències entre si i es plantegen noves solucions a conflictes que abans havien passat inadvertits i contrastos culturals existents que els pot suposar un problema en el futur”.
Aquests contrastos culturals, ens va explicar, que són, sobretot, producte de les noves parelles de diferents religions sorgides de la immigració. “La clau està en ser prou intel·ligent per respectar la cultura de l'altre i acceptar-ne els costums i les creences sense jutjar-lo contínuament per l'exercici de la seva fe”. Salvat, a més, ens va aclarir que l’Església té en compte dos punts de vista en aquestes unions: “el vessant humà de comprensió i preparació en comú i el jurídic on es demana un permís especial per a l’enllaç i la conscienciació de les parelles que l’altre part educarà els fills dins la comunitat catòlica, rebent així els sagraments que això comporta.”
“Tothom qui estima coneix i viu amb Déu”
Si bé, en aquestes unions va presentar una visió “permissiva i tolerant “ de l’Església, alhora de parlar d’altres formes de convivència en la societat actual ens va explicar que no es pot demanar que un papa de 78 anys “ que viu els seus últims anys de vida” beneeixi una parella de fet, si bé, va assegurar que generalment els components de la comunitat cristiana “entenem” aquestes unions sempre que existeixi amor en elles perquè “tothom qui estima coneix i viu amb Déu, seguint així el camí de la paraula de l’evangeli”. Personalment, ens va confessar que hi ha cops que ha vist necessari la prèvia convivència d’una parella per a evitar el fracàs posterior.
Aquestes parelles de fet, va seguir explicant, tenen dues raons d’ésser: “ Hi ha casos on existeix un dubte al futur i una por al fracàs i casos en què no es creu en la formalitat d’un paper per una mala experiència o una visió errònia de la religió”. En el primer dels casos, Salvat defensava una unió “amb compromís” i sense ànim de provar l’altre.
En un dels temes més delicats per a l’Església, la sexualitat, Ignasi Salvat va presentar-la en el matrimoni com “una mútua compaginació per a l’entesa del tema sense tabús entre la parella”. I va partir-la en tres etapes diferenciades : “una primera etapa més fogosa, una segona d’entesa completa i una tercera de tranquil·litat on la sexualitat pot ésser passejar de la mà amb la parella”.
“No s’han de criticar les estadístiques, sinó veure, jutjar i actuar els casos que es presenten”
Més tard, el tema de l’entrevista es va centrar en els nous projectes de llei del govern Espanyol del Partit Socialista (PSOE). Primerament, davant la pregunta sobre el possible augment de divorcis arran de l’agilitació dels tràmits, existent desprès de l’aprovació de la reforma del codi Civil, va dir que no creia que les estadístiques d’anys posteriors donessin la raó a aquesta “creença pesimista”i que, tot i ser “una llei massa unilateral davant la necessària realitat de confiança i compaginació de qualsevol parella”, era positiva perquè possibilitaria una major tranquil·litat de les parelles amb problemes i una major igualtat de cara a la dona i a l’esclavatge a la que ha estat sotmesa al llarg dels segles en el matrimoni. Finalment, Salvat no va donar la culpa dels divorcis a aquesta nova llei sinó a la “falta de seriositat i profunditat humana de la preparació dels matrimonis” i a “l’estancament en la rutina de parella”. D’altra banda, va afirmar que el camí a seguir era veure, jutjar i actuar aquests casos “ proposant un matrimoni basat en la solidaritat i l’afectivitat”.
“ La unió homosexual és una institució amb els mateixos drets però de diferent composició que el matrimoni”
En segon lloc, ens va parlar de la legalització del matrimoni homosexual, que ell veu com “una institució amb els mateixos drets però de diferent composició” i que , per tant, no definiria com a matrimoni sinó com a unió perquè “ el matrimoni és la relació complementària home-dona i s'ha d'acceptar que aquesta complementariatat és diferent que la de dos persones del mateix sexe”.
En la mateixa línia, ens va parlar de la recent aprovació de l'adopció de parelles homosexuals, feta pel Parlament de Catalunya. El jesuita va afirmar que el que hauria de preocupar és la necessitat dels nens a tenir l'estabilitat que els dóna tenir present els diferents papers de pare i mare “perquè una parella homosexual pugui adoptar cal que tingui una gran capacitat pedagògica per donar al nen l'estabilitat que li suposa el paper pare-mare”. Així, Salvat va afirmar que s'hauria de potenciar l'adopció dels matrimonis heterosexuals sense excloure a les parelles homosexuals “vertaderament preparades” per aquesta, “generalment lesbianes amb gran capacitat pedagògica”.
D’altra banda, Ignasi Salvat ens va oferir una reflexió sobre el canvi en la presidència de la Conferencia Episcopal Espanyola i sobre l’elecció del nou papa. Segons ell, la visió del antic president de la conferencia Episcopal, Rouco Varela envers a les relacions de parella i envers la problemática nacionalista de Catalunya i Euskadi va provocar aquest canvi. Per Ignasi Salvat, Rocco Varela és “un home amb temperament gallec però dur i conservador”. I en relació al nou papat va afirmar que creu que el nou papa “és molt intel·ligent i un alemany amb idees més obertes que el seu antecessor, malgrat que la seva anterior experiencia junt a Joan Pau II l’hagi situat en una línia més conservadora”.
. La Patum
